Són les 6 del matí, i l’àvia ja és llevada. Cap a dos quarts de set, surt de casa, i puja cap al cementiri; va a veure en Ramonet. Ja fa un any i mig que la va deixar, sola, a la seva freda casa del carrer del Carme. No li porta flors, per què portar-n’hi?

Hi arriba a les 7 en punt, entra i treu un rosari. Ahir va venir la família a casa, van menjar penellets, que havia fet ella, amb l’ajuda dels néts -que trempats-. Vindran avui a veure l’avi?

Per fi arriba al lloc, seu. No té pressa, ningú l’espera. Troba a faltar en Ramonet, i plora, però de seguida es fa forta i es consola. No vol marxar i marxa. Arriba a casa, seu a la butaca, mentre espera la seva hora. Té fred.