Si ets molt del Barça has d’escoltar en Puyal. És molt bo, fa vibrar l’aficionat d’allò més. He escoltat alguna altra vegada Rac1 i no té ni punt de comparació; en Joaquim Maria és insubstituïble.

Hom pot pensar que no se l’ha d’escoltar perquè va amb el Barça. Doncs bé, llavors no l’escoltis. I parla tant bé el català… fa goig.

En fi, Quim, gràcies pels moments d’emoció que ens fas viure.

Mira que diu aquest, sobre en Puyal:

Recordo moments que em fan posar la pell de gallina en representar-me’ls en la veu i l’expressivitat d’en Puyal. Recordo moments tristos, també. Però sobretot recordo la plenitud de viure’ls, amb tanta altra gent, a través del seu mestratge.
Per als qui hem treballat intentant transmetre el sentit comunicatiu i l’experiència única de conèixer la complexitat, la riquesa i la dolcesa; la fermesa, la varietat i la senzillesa d’una llengua, en Puyal és un mestre, sí, però també és un company, un recurs, un estímul…, l’eina que demostra que la llengua, culta i vulgar, és útil i entenedora i per a tothom.
En el món del periodisme més malbaratat, l’esportiu, Puyal se’ns mostra paleta i manobre. Elegant i respectuós. Espontani i incisiu. Comprensiu i crític. Periodista amb criteri. Ciutadà que es mulla des del seu lloc.

Encara n’hi ha més: http://www.vilaweb.cat/misc/pdf/?url=http%3A%2F%2Fblocs.mesvilaweb.cat%2Fnode%2Fview%2Fid%2F30889%2Fpdf%2F1&filename=mesvilaweb_post_30889