L’altre dia vaig portar la bici a arreglar a una taller, al carrer Sardenya. El propietari havia deixat la nota següent: «SERRADO. 30 MINUTOS». Mentre esperava que tornés, vaig fixa-me que al costat tenia un grup de cinc persones, algunes assegudes en un banc de la vorera, altres en cadires; estaven fent-la petar. Dos d’ells portaven bates blanques.
Resulta que eren, respectivament, la propietària d’una merceria, una perruquera i un treballador d’una òptica, que tenien les seves botigues una al costat de l’altra. Havien portat una taula i cadires i anaven xerrant. De tant en tant saludaven gent que passava pel carrer -semblava que coneixien a tothom-, i algunes senyores gran s’unien de vegades a la conversa.
Si venia algun client a alguna de les botigues, abandonaven dos minuts el «tinglado» per anar a atendre’l; després hi tornaven. Fent barri.
Ànim amb el bloc. És ambiciós i ens agrada. Salutacions des d’ http://www.ulldepoll.cat
By: fifthbussines on octubre 20, 2007
at 8:01 pm
aquesta situació és comú a la gent del barri, que fa barri. gent que es coneix del dia a dia. ja sigui asseguts a un banc o drets al portal d’un pis es pot fer barri: el porter d’un bloc prop de casa meva n’és especialista!
By: Jordi Fàbrega F on octubre 24, 2007
at 9:13 am